Avions passen a l’hora de sopar amb les seues llums enceses,
ocells de la nit cap enllà – cap ací en mig del cel de la ciutat.
Estàs allà d’alt i estàs ací baix a la llum de les estreles.
És temps de dormir i d’alçar-se prompte per la feina de demà.
Gent – idees. Avions se’n van, avions se’n venen.
Temps – històries. A vore qui cau de més alt.
Gent- idees. Avions se´n van, ocells se´n venen.
Temps - històries. I qui no s´ha caigut de dalt...
Avions passen a l’hora de sopar com un tró sense tormenta,
ocells de la nit cap enllà-cap ací, i qui no s’els escoltarà.
Remors en la boira que es va estenent com la llum de l’alborada.
Temps de dormir i d’alçar-se prompte per la feina de demà.
Gent – idees. Avions se’n van, avions se’n venen.
Temps-històries. A vore qui cau de més alt.
